MÉS JOCS EDUCATIUS O MÉS JUGAR AMB EDUCACIÓ A L'AULA?

Cada cop més, estem veient que la idea dels videojocs com a mètode educatiu dins l'aula avança a passos de gegant.
Es diu que gràcies a aquests mètodes, els infants adquireixen competències digitals. Trobem avantatges que ens animen a implantar-lo a l'aula, però també en trobem de negatius que cal tenir molt en compte.

He trobat molt interessant poder experimentar amb un videojoc educatiu com el "Darfur is dying", aquests tipus de videojocs són força adequats pels infants, ja que d'aquesta manera comencen a veure i a experimentar en el context social que viuen.
L'activitat de poder experimentar amb aquest joc, m'ha sorprès molt gratament, ja que sempre he tingut la idea que els jocs educatius no servien de massa, i, tot i no ser, un joc massa realista, jo que tinc 18 anys m'ha impactat força, per tant, penso que en els més petits encara els pot impactar més.

Com totes les coses, si es porten a un extrem, són dolentes. Per tant, el docent ha de tenir molt clar que per introduir-los a l'educació s'ha de tenir en compte la finalitat, els continguts i la intenció.

Vivim en un món on tenim diferents mètodes per comunicar-nos i per aprendre. Els videojocs és un recurs molt comú entre la nostra societat.
Ara més que mai ho podem veure amb el joc del Pokemon,  joc transgeneracional, és a dir, un joc que és tant per adults com per joves. Hem de ser conscients de les diferents finalitats. Saber quines habilitats desenvolupem i quines no.

Seguint en la mateixa línia dels videojocs, he pogut aprendre que un videojoc suposa un conjunt d’experiències en les quals el jugador participa des d’una perspectiva concreta. La principal diferencia entre un joc educatiu i un videojoc és que en el primer, prima el contingut sobre l’experiència. En canvi, la característica principal del videojoc és l’aprenentatge immers.

Importància del concepte soft-skills, concepte que desconeixia i defineix a la perfecció aquelles capacitats i habilitats que s'adquireixen gràcies a aquests nous mètodes digitals. Habilitats i competències com la resolució de problemes, la comunicació, presa de decisions i reflexió, d'entre d'altres. És important que els infants s'adonin que a banda de jugar també estan aprenent.

Penso que si avui en dia, encara no se sap com aplicar aquests mètodes a l'aula és perquè la majoria dels docents actuals no han estat ensenyats amb ells. Per aquest motiu, es creu que en un futur es podran utilitzar més aquestes tecnologies a l’aula, ja que la generació actual sabrà com fer-ho.

IMPULSANT EL CANVI

Sí, per fi una conferència interessant i profitosa per mi. No sé per què però ha superat les meves expectatives. Dic per fi, perquè tenia ganes de disfrutar i sobretot d'aprendre d'una conferència. Una conferència on hi hagués coherència entre l'explicació, la metodologia de l'explicació i l'aplicació a la pràctica.

 ✔  "El bon professor és el que ens fa plantejar-nos reptes" - trobo molt adient i acertat començar per    aquesta afirmació, penso que és essencial i concloent.

Lligat amb l'assignatura, sobre el debat de la tecnologia i l'educació, em sorgeixen moltes preguntes i dubtes sobre aquest tema i, a mesura que més en sé, més preguntes em sorgeixen. 

és inevitable relacionar tecnologia amb educació? Quin paper tindran els educadors en un món desbordat d'informació? Per què es diu que la tecnologia és la solució? Quin rol ha de prendre la tecnologia? Les universitats tenen futur?

I... sobretot... com podem estar preparats per ensenyar coneixements que encara no existeixen?

M'ha agradat molt la posició del Neill, al dirigir-se dient que hem de saber dir NO a la tecnologia quan no sigui necessària, afirmant que la inclusió digital és impossible implementar-la a l'escola. 

Penso que cal remarcar algunes afirmacions que són representatives de la conferència i m'han marcat bastant;

✔ "No té sentit dir que les tecnologies solucionaran els grans problemes de l'educació". És a dir, si    tinc milers d'euros, seria lògic i coherent gastar-los amb més professors i no amb més ordinadors.             

  ✔"Hem de canviar les coses per tots, no només per aquells que ja en tenen". Amb aquesta darrere afirmació, es torna a reafirmar la desigualtat social i el temor a la bretxa digital. 

M'agrada molt la seva posició i els arguments utilitzats, ja que es desmarca dels famosos tòpics que diuen que la tecnologia és la millor solució. En canvi ell, no nega la tecnologia simplement ens anima a saber-la utilitzar correctament. 

      ✔"La tecnologia per si sola no millora, només pot ajudar i canviar els problemes però no solucionar-los. 

També, estic totalment a favor quan Cristòbal diu que el professor ha de ser molt més que un facilitador o guia, s’ha de convertir en un dissenyador. Tant el professor com els alumnes han d’aprendre en el procés d’ensenyament- aprenentatge a l’aula. Importància de la figura del professor com a estimulador d’aprenentatge.

Em va cridar l’atenció que durant el debat es parlés sobre el sentit comú, afirmant que la tecnologia ens el feia perdre.

✔“El currículum ha de ser com un pont i no com un mur”

MULTIALFABETITZACIÓ

Seguint amb la mateixa línea que la publicació anterior, veiem que l'alfabetisme pot tenir més connotacions, és a dir, en trobem d'altres tipus.
Perquè poguéssim entendre l'alfabetització visual, hem realitzat una dinàmica sobre la papiroflèxia, primerament ens han llegit oralment les instruccions i els passos per  elaborar una granota, com que era molt complicat, ens han passat unes instruccions escrites força feixugues, i finalment ens han deixat buscar recursos visuals per tal que la poguéssim realitzar millor.
L'objectiu de l'activitat era fer-nos veure que en moltes ocasions, la millor manera d'entendre un missatge és utilitzant recursos visuals, ja que l'exemple hi és present.

Per una banda l'alfabetització digital és la capacitat d'adaptar-se a les noves tecnologies. Tot i així, no es basa en apendre únicament un programa en concret, sinó tot en general, ja que la tecnologia avança en passos de gegant i constantment s'està progressant. Per l'altra banda, l'alfabetització informacional, es caracteritza per la capacitat d'adaptar les tecnologies a les necessitats personals. Ser capaç de seleccionar la informació i extreure'n judicis de valor. Per entendre millor aquest derrere concepte hem indagat entre diverses universitats a distància, haviem d'escollir-ne una i explicar el per què de l'elecció.  



Quan parlem de multialfabetització, ens referim a totes les maneres que tenim per comunicar-nos. Per aquest motiu, hem realitzat la dnàmica del "teléfono roto", havíem d'intentar transmetre un missatge sense repatir cap mètode de comunicació.
Ha estat molt interessant aquesta dinàmica, ja que vist amb perspectiva t'adones que la gran majoria de mètodes comunicatius que hem utilitzat per la dinàmica, han estat mètodes tecnològics. Inevitablement, els hem utilitzat.

ANALFABETITZACIÓ

Generalment, sempre s'ha conegut el concepte analfabetització com la capacitat de comprensió, tant d'escriptura com de lectura. Per tant, una persona analfabeta és considerada poc culta.
Tot i així aquesta definició al llarg del temps ha anat evolucionant, ja que avui en dia coneixem altres tipus d'analfabetització més enllà de l'escriptura i la lectura.

Aquest punt, és potser, un dels més interessants i punts claus de les presentacions i lectures. Personalment, em sorprèn veure que l'analfabetització s'ha extès en àmbits que no m'imaginava. I és que una cosa és ben certa, si les societats evolucionen, els conceptes, també.

Per tant, al llarg de les sessions, m'adono que analfabetisme funcional i analfabetisme tecnològic també hi són molt presents a la societat d'avui en dia. El primer, es caracteritza per la falta de contextualització, com per exeple, d'un text llegit. Si m'hi paro a pensar, veig que aquest analfabetisme porta moltes dificultats, ja que avui en dia és essencial compendre i saber contextualitzar qualsevol cosa.
El segon analfabetisme es basa en la incapacitat d'entendre un missatge a partir de noves tecnologies, com per exemple els "emoticonos", música, mímica.
L'analfabetisme hi és tant present en el segle XXI, fins al punt d'afirmar que una de cada cinc persones del món és analfabeta.

Perquè.. quan parlem d'una persona analfabeta, tenim en compte les característiques individuals? És a dir, una paraula té el mateix significat segons qui la llegeix i segons el context?

Com hem dit abans, de la mateixa manera que les societats i els conceptes avancen, les paraules també. Ho podem veure, per exemple, amb la paraula "subnormal", la qual ha anat derivant fins a tenir el terme de diversitat. O amb moltes d'altres com  imigrant, les races o violència de gènere.

Sincerament, ha estat molt interessant poder experimentar mitjançant activitats i dinàmiques els diferents conceptes d'analfabetització, ja que d'aquesta manera s'entén molt millor l'objectiu i significat de l'explicació.