ORDINADORS, SÍ O NO?

Després de creure i pensar que aplicar la tecnologia a classe i utilitzar recursos digitals era una molt bona opció per millorar l'aprenentatge i l'educació en general, ens trobem en un punt d'inflecció. Realment és beneficiós pels nostres alumnes? Per què els professionals que es dediquen al món de les noves tecnologies porten els seus fills a escoles sense wifis ni ordinadors? Per què la pedagogia alternativa fuig de les noves tecnologies?  
Aquestes són una de les qüestions que a mesura que llegeixo els articles em van sorgint i, evidentment, m'agradaria arribar a trobar una resposta. 
Després de fer-nos creure que obtindríem molts bons resultats, ens adonem que són millors països quan a l'educació tots aquells que utilitzen menys recursos econòmics. Sincerament, una de les conclusions que n'extrec d'aquest debat és que les noves tecnologies són una gran oportunitat que no hem de refusar a l'hora d'aplicar-la a l'escolarització, ja que és un bon recurs per manejar tot tipus d'informació, però la intel·ligència humana no es pot limitar en això. L'infant ha de saber expandir les seves capacitats i habilitats; com la de prendre decisions, creativitat i concentració. A més a més, també defenso que per millorar els resultats acadèmics és necessari l'ús apropiat dels ordinadors i de les tecnologies, ja que aquestes faciliten l'aprenentatge però tot i així, no el garanteixen.

I si en comptes de tanta tecnologia la millor solució fos tornar al famós "trivium i quadrivium"...?

On per una banda, el trivium comprenia la gramàtica, dialèctica i retòrica i per l'altra banda, el quadrivium abarcava l'aritmètica, geometria, astronomia i la música.

MÒBILS

Jo no em considero pas una experta en noves tecnologies, ni de bon tros. És més, podria dir que em falta molt per aprendre i que sóc bastant "negada" en aquests temes, mai m'ha apassionat el món de la tecnologia, ni m'apassiona actualment i no m'apassionaran mai, crec. 

Tot i així, penso que no podem posar al mateix nivell els professors i alumnes alhora de la capacitat de saber utilitzar les noves tecnologies, ja que malauradament molts d'ells no han nascut a l'era digital i per tant, no han estat ensenyats amb els recursos tecnològics i la major part del seu recorregut professional ha estat sense la tecnologia. 

Si els professors no en saben el necessari, per molta informatització que hi hagi al centre i per molts recursos que hi disposi, els alumnes no apendran o no en trauran prou profit. 

I és que personalment, jo penso que no és tan important "com s'ha d'utilitzar la tecnologia per ensenyar", sinó "com treure-li profit per millorar l'educació". És per aquest motiu que necessitem professionals de la tecnologia. 

REALITAT VIRTUAL O VIDA PARAL·LELA?

Segons Marc Prensky,- consultor i autor estadounidense, i un líder en el pensament, conferenciant, disenyador internacional de jocs en les àrees crítiques de l'educació i l'aprenentatge i expert digital- els nens d'avui dia no són com els d'abans i per tant, és evident que el sistema educatiu també s'ha de transformar. 

L'autor, afirma que l'aplicació i l'ús dels videojocs té diversos avantatges, com ho són el desenvolupament de la motivació, del joc interactiu, el respecte cap a unes normes, el treball en equip i la creativitat, entre d'altres. 

Sincerament, comparteixo amb total certesa l'afirmació que Prensky fa respecte als professors "el professor s'ha de convertir en un entrenador, un guia i un company". Penso que aquesta idea és clau en el món de la pedagogia i que aquesta sentència la podem extrapolar fora del món tecnològic. Aquesta frase és essencial per a la nova pedagogia i ens permetrà trencar amb tot allò que no ens interessa de l'antiga.

Si tan dolents són els videojocs pel nostre aprenentatge, per què algunes de les millors Universitats utilitzen aquest recurs? ESADE els utilitza per desenvolupar unes capacitats i competències específiques, amb un objectiu que no és exclusivament lúdic. Aquests tipus de videojocs són els anomenats jocs seriosos.

Tot i així i tornant-nos a centrar en el món tecnològic, trobo interessant i important  remarcar, que conseqüent a la nova era que ens trobem (era tecnològica) és essencial educar als nostres fills per tal que estiguin preparats per poder viure en un present i un futur que ja no serà escrit (a mà). 

El concepte de realitat virtual, al llarg de l'assignatura ha agafat molt protagonisme, aquesta realitat es basa a fer visible tot allò que en realitat és invisible. Aquesta tècnica cada vegada s'utilitza  i s'implanta més a les aules escolars. És un recurs molt assequible, ja que gairebé totes les escoles en podran tenir.

Però tot i així... com s'utilitza aquesta realitat virtual? Quina finalitat té? Tots els professors estan preparats per poder-la utilitzar? I si un nen no té suficients recursos? 

Aquestes són només un petit recull de qüestions que al llarg de l'assignatura m'he anat plantejant i m'agradaria en un futur poder trobar la resposta. 

Importància del concepte bretxa digital, caracteritzada per una gran separació entre tots aquells que poden permetre's la tecnologia i tots aquells que no. Trobem una gran diferència entre els nens que han tingut l'oportunitat d'anar a una escola amb recursos tecnològics i els que no.

Pd: Després d'uns quants dies d'haver publicat aquesta entrada, em sembla molt interessant reafirmar que, cada vegada més, la realitat virtual s'està implantant amb molta força. De fet (i per això estic afegint aquestes frases) he llegit una notícia força interessant, on s'hi explica que l'Hospital Vall d'Hebron ha posat en marxa una prova pilot per analitzar la realitat virtual en el tractament del Trastorn d'Atenció amb Hiperactivitat.

Per més informació sobre la prova pilot: http://www.naciodigital.cat/noticia/117717/hospital/vall/hebron/posa/marxa/tractament/pioner/tdah/amb/realitat/virtual

NATIVOS DIGITALES vs IMIGRANTES DIGITALES

L'autor del text, divideix la població o el món sencer en nadius digitals (tots aquells que han nascut  a l'era tecnològica) i els immigrants digitals, aquells que són anteriors a aquest era. 

En el text s'hi reflecteixen moltes avantatges que comporta se un natiu digital. Però tot i així, s'hi destaca que la "multitarea" dels natius digitals és dolenta, ja que mai se centra l'atenció en una tasca al 100%. Tanmateix, i després d'estona rumiant sobre aquesta afirmació, m'adono que jo no comparteixo del tot aquesta idea. Ja que si partim del fet que els natius digitals mai hem hagut de centrar-nos en una sola cosa, perquè només fem que rebre i atendre a molts estímuls en el mateix instant, i per tant, ens hem acostumat a fer-ho d'aquesta manera des de sempre, pels natius digitals no és perdre l'atenció. Mai han experimentat l'altre vessant d'entendre i atendre les coses pròpies dels immigrants digitals. 

Per tant, podem dir que els natius digitals estan desenvolupant unes noves característiques i habilitats, les quals els immigrants digitals no estan acostumats. No obstant això, és una nova realitat social a la qual ens hem d'acostumar i agafar-nos-ho com una nova forma d'aprenentatge, de manera positiva.

Per la generació en la que he nascut, ( 1997), formo part del grup dels nadius digitals. Tot i així, per mi és una afirmació amb gran controvèrsia, ja que jo no m'hi sento del tot adaptada ni integrada. Penso que em trobo en un mig entre els nadius i immigrants digitals.

EDUCACIÓ 2.0

Mentre pensava en quin grup em sentia més còmode, si en nadius digitals o immigrants digitals, m'he adonat que amb un simple acte involuntària m'he mig definit.

Abans d' acabar la classe d'ensenyament i aprenentatge en les societats digitals, se'ns ha demanat que busquéssim una notícia periodística relacionada amb l'educació i la tecnologia. Jo, ràpidament en arribar a casa, he anat a remenar i fullejar tots els diaris que tenia guardats per casa.

Més tard, m'he adonat que hauria estat més fàcil cercar en el "Google" " notícia periodística sobre l'educació i la tecnologia", tot i així, no ho he fet, ja que sóc més partidària d'experimentar amb el paper que no pas a través d'una pantalla.

Un cop he trobat la notícia que m'interessava més, l'he llegit i subratllat i me l'he posat directe a la motxilla per portar-la  a classe.

Dolors Reig “Cal educació 2.0 per guanyar participació i motivació dels alumnes


La notícia que més m'ha cridat l'atenció ha estat "Cal educació 2.0 per guanyar participació i motivació dels alumnes".

L'educació 2.0 afirma que excloure l'educació digital de l'escola és perdre una gran oportunitat. El 2.0 és un canvi de paradigma que fa que totes les coses siguin més socials i horitzontals i que el ciutadà pugui configurar la societat que vol tenir.

Tanmateix, la notícia remarca que l'educació 2.0 amb valors és fonamentals, ja que ens "permetrà imprimir amb una impressora 3D ronyons per a salvar vides, però també pistoles".

És per aquest fet que si prèviament no s'ha adquirit una base ferma de valors, no servirà de res aquest gran progrés.

L'educació 2.0 és una educació més activa, on tracta que les tecnologies facin de l'alumne el protagonista de l'educació, ja que quan més s'aprèn és quan les coses les fas tu mateix.

L'autora afirma que com més tecnologies al més aviat possible millor. Es recomana que a partir dels 6 anys ja poden començar a entrar en contacte amb les TIC, sempre i quan estiguin acompanyats per adults.

Fent relació amb el vídeo de Marc Prensky, els jocs i els videojocs, l'article defensa que si en els alumnes els enganxa un videojoc, joc, o web sèrie, aquests recursos els hem de saber aplicar als processos educatius.

"Educar a través d'històries visuals".

EDUCAR EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

A l'article, l'atura parla de l'Edat Moderna com una etapa essencial en el progrés de la informació i de la tecnologia. Aquest progés ha afavorit i influenciat en el nostre dia a dia.

De tots els avenços, el més important que es recalca a l'article és la impremta, definida com una estratègia tècnica aplicada a l'escola moderna, i que s'ha convertit en indispensable per realitzar qualsevol activitat d'ensenyament i aprenentatge.

L'autora afirma que el problema actual de l'educació és l'obligatorietat que tenen els nens i adolescents d'atendre a un mínim d'hores diàries a un centre escolar.

Actualment, ens estem trobant amb un altre problema; les persones que fins ahir eren considerades professionals i culturalment preparades, comencen a sentir-se desplaçades i envoltades per un món que no coneixen ni entenen. Aquest món és el de la societat de la informació. I és aquesta mateixa societat la que ens porta a un altre problema; el de l'excés d'informació. Està demostrat que en un sol dia es produeix i elabora un volum de dades més gran del que una persona pot assolir o donar sentit en tota la seva vida. 

Com a conseqüència, l'escola actual té un gran repte, ja que aquesta es basa pràcticament en la transmissió de la informació. Postman, es pregunta què pot fer l'escola perquè davant de tanta informació, els nens no se sentin tant col·lapssats.

A més a més, és molt important que l'escola creï un bon impacte en els alumnes, ja que aquests hi inverteixen molts anys de la seva vida en ella.
Els canvis més importants per a un ambient formatiu són d'orde social i pedagògic. En aquest procés el professorat té un paper molt important però també s'ha de tenir en compte qui forma als formadors, de la mateixa manera que qui forma a funcionaris i polítics.
I, la qüestió més important, qui pot començar l'educació del demà?

HOY YA ES MAÑANA

L'article comença amb el qüestionament de l'imperatiu categòric, és a dir, el desenvolupament tecnològic com a font del progrés i via per superar la desigualtat. 

La ciència és el coneixement objectiu, neutral i racional buscat per satisfer la curiositat i les ganes de saber de l’home. La tecnologia utilitza el coneixement per alliberar-nos i enriquir-nos del passat. 

Relació ciència, tecnologia i societat; Primerament, hi ha l'adquisició del coneixement, que és la ciència, aquest coneixement s'aplica en la construcció de tecnologies i aquestes, són utilitzades per la societat.

Seguint la mateixa línia, la tecnologia és la font de progrés i la font per a superar totes les dificultats. La tecnologia significa el progrés pels països menys desenvolupats. I lluita contra la desigualtat econòmica i educativa.

No podem posar a diferent nivell la ciència i la tecnologia, ja que ambdues van molt lligades i depenen una de l’altra.

El model ciència i tecnologia no és lineal, ja que hi ha una relació. 

El text segueix amb la mateixa idea que hem comentat al llarg de l'assignatura; per molta tecnologia que tinguis, si no les saps utilitzar, no serveix de res, a més a més, tenint sempre clar que no totes les tecnologies són aplicables al mateix context.

L'article parla sobre el mite de la màquina, on s'identifica la tecnologia com un artefacte i aquesta serveix per fer les coses més ràpides i alliberar-nos del treball.

Comparteixo l'afirmació que primerament pensem i després busquem la tecnologia per aplicar. Un cop tenim aquests artefactes, podem progressar. Però tot i així, tenim el malentès d’entendre la tecnologia només com a artefactes, ja que hem d’entendre que aquesta també ens serveix en l'àmbit organitzatiu simbòlic.

Segons els autors, hem de tenir confiança cega per a la tecnologia, però realment... la tecnologia dóna igualtat o desigualtat? personalment penso (i després d'haver-ho comentat a classe) que les tecnologies homogeneïtzen la societat i la forma de pensar. 

MAPA CONCEPTUAL

Seguidament, trobareu el mapa conceptual de l'assignatura que resumeix les idees principals que hem treballat en aquest primer bloc sobre la tecnologia i tot allò que comporta dins l'educació.

CONFERÈNCIA - EMPENYENT INSTITUCIONS A LA DIGITALITZACIÓ DE L'APRENENTATGE

Realment el dia no acompanyava gens; plujós, emboirat i gris.

La conferència ha començat força tard i amb la meitat de la sala buida a causa del trànsit, accidents i pluja. 

A més a més, si li afegim que hi havia un soroll constant causat per el moviment de les cadires, encara és més feixuc dur a terme una bona conferència. 

Tot i així, i encara que no ha estat del meu gran interès, la conferenciant ( Ana Rubio) ens ha parlat sobre la tecnologia educativa, basada en la investigació, guionització de materials online, editorials, disseny i producció, innovació i consultoria. 

La conferenciant ha recalcat l'organització de l'empresa, fent una subdivisió entre les empreses grans i les més petites. Afirma que les empreses exigeixen resultats als seus treballadors i,  per tant, només valen aquells objectius que impacten en el negoci. 

També ha parlat sobre les claus de l'èxit, característiques que comparteixo totalment; la necessitat als projectes, saber vendre la idea, conèixer totes les tendències i parlar als interlocutors amb temes de la seva feina, és a dir, utilitzant un lèxic apropiat segons el tema i l'àmbit que s'està treballant. 

Un punt anecdòtic de la conferència ha estat quan l'Ana Rubio ens ha explicat que actualment i després d'una llarga formació, estava treballant en un àmbit jurídic del govern. M'ha cridat molt l'atenció, ja que no m'esperava gens que tenint una formació inical de pedagoga acabi en aquesta branca de treball.