Segons Marc Prensky,- consultor i autor estadounidense, i un líder en el pensament, conferenciant, disenyador internacional de jocs en les àrees crítiques de l'educació i l'aprenentatge i expert digital- els nens d'avui dia no són com els d'abans i per tant, és evident que el sistema educatiu també s'ha de transformar.
L'autor, afirma que l'aplicació i l'ús dels videojocs té diversos avantatges, com ho són el desenvolupament de la motivació, del joc interactiu, el respecte cap a unes normes, el treball en equip i la creativitat, entre d'altres.
Sincerament, comparteixo amb total certesa l'afirmació que Prensky fa respecte als professors "el professor s'ha de convertir en un entrenador, un guia i un company". Penso que aquesta idea és clau en el món de la pedagogia i que aquesta sentència la podem extrapolar fora del món tecnològic. Aquesta frase és essencial per a la nova pedagogia i ens permetrà trencar amb tot allò que no ens interessa de l'antiga.
Si tan dolents són els videojocs pel nostre aprenentatge, per què algunes de les millors Universitats utilitzen aquest recurs? ESADE els utilitza per desenvolupar unes capacitats i competències específiques, amb un objectiu que no és exclusivament lúdic. Aquests tipus de videojocs són els anomenats jocs seriosos.
Si tan dolents són els videojocs pel nostre aprenentatge, per què algunes de les millors Universitats utilitzen aquest recurs? ESADE els utilitza per desenvolupar unes capacitats i competències específiques, amb un objectiu que no és exclusivament lúdic. Aquests tipus de videojocs són els anomenats jocs seriosos.
Tot i així i tornant-nos a centrar en el món tecnològic, trobo interessant i important remarcar, que conseqüent a la nova era que ens trobem (era tecnològica) és essencial educar als nostres fills per tal que estiguin preparats per poder viure en un present i un futur que ja no serà escrit (a mà).
El concepte de realitat virtual, al llarg de l'assignatura ha agafat molt protagonisme, aquesta realitat es basa a fer visible tot allò que en realitat és invisible. Aquesta tècnica cada vegada s'utilitza i s'implanta més a les aules escolars. És un recurs molt assequible, ja que gairebé totes les escoles en podran tenir.
Però tot i així... com s'utilitza aquesta realitat virtual? Quina finalitat té? Tots els professors estan preparats per poder-la utilitzar? I si un nen no té suficients recursos?
Aquestes són només un petit recull de qüestions que al llarg de l'assignatura m'he anat plantejant i m'agradaria en un futur poder trobar la resposta.
Importància del concepte bretxa digital, caracteritzada per una gran separació entre tots aquells que poden permetre's la tecnologia i tots aquells que no. Trobem una gran diferència entre els nens que han tingut l'oportunitat d'anar a una escola amb recursos tecnològics i els que no.
Pd: Després d'uns quants dies d'haver publicat aquesta entrada, em sembla molt interessant reafirmar que, cada vegada més, la realitat virtual s'està implantant amb molta força. De fet (i per això estic afegint aquestes frases) he llegit una notícia força interessant, on s'hi explica que l'Hospital Vall d'Hebron ha posat en marxa una prova pilot per analitzar la realitat virtual en el tractament del Trastorn d'Atenció amb Hiperactivitat.
Per més informació sobre la prova pilot: http://www.naciodigital.cat/noticia/117717/hospital/vall/hebron/posa/marxa/tractament/pioner/tdah/amb/realitat/virtual
No hay comentarios:
Publicar un comentario