CRÍTICS

M'agrada la originalitat i la creativitat, veure treballs que mínimament es desmarquen de la monotonia, és per aquest motiu, que no m'ha agradat que la majoria dels treballs de recerca s'hagin centrat en la institució d'una escola. On gran part de les propostes de millora que s'han plantejat no hem vist com es portarien a terme per solucionar aquelles necessitats o mancances que tenia la institució.

És per aquest motiu que em quedo amb aquelles presentacions dels treballs que s'han "desmarcat" del que estem habituals a veure.
Un dels grups, la seva institució  es caracteritza per ser una llar d'avis, aquests mitjançant les noves tecnologies volen aconseguir l'entreteniment dels avis i promoure unes jornades per tal que aquests, no se sentin sols, és a dir, crear espais que estiguin ben habilitats per facilitar les visites i l'acompanyament.
Les propostes i en especial la institució que han escollit m'interessa i m'agrada molt. Em fascina la gent gran i els admiro. Per aquest motiu, tal i com hem comentat en les últimes sessions de classe, no els podem privar d'aquest aprenentatge tecnològic que els pot ser molt enriquidor.

Un altre àmbit pedagògic que també em crida molt l'atenció i crec que es bastant vocacional en mi és l'àmbit de la diversitat funcional. És per això que la institució del centre ordinal amb alumnat discapacitat auditiva també m'ha interessat molt. Les propostes de millora han estat molt coherents i conseqüents amb les necessitats del centre, buscant sempre els millors avantatges per aquells que més ho necessiten.

Per últim, destacar l'originalitat que ha tingut un grup al crear manualment unes ulleres de realitat virtual. Com ja he comentat en altres "posts" i al llarg de l'assignatura, la realitat virtual s'està implantant cada cop més a les escoles, com una eina educativa.
Penso que amb aquesta eina s'està exemplificant com es portaria a terme les propostes de millora, i això és el que més valoro i m'interessa, ja que - en la meva humil opinió- he trobat a faltar en la majoria dels grups com durien a terme les seves propostes, és a dir exemplificant i mostrant la proposta realitzada. Crec que la majoria dels grups només s'han basat a suposar diferents possibles idees relacionades amb les necessitats de les institucions.

INCLUSIÓ DIGITAL

Després de la conferència, i l'any i mig que porto a la carrera, acabo entenent que inclusió digital tracta de donar resposta a les necessitats de tots els alumnes. 

També entenc, que quan ens referim a diversitat no ho podem determinar com un aspecte dolent ni problemàtic, ja que el problema es troba en el "COM" li donem resposta a aquesta diversitat. 

Començarem solucionant el problema si deixem de trobar-nos faltes de responsabilitats a les aules. 

Trobem que avui en dia, hi ha un mal disseny de plantejament. A partir d'aquí, les tecnologies ens poden ajudar a millorar-lo? 

El problema resideix en què l'entorn d'aprenentatge actual no és l'adequat pels alumnes o per la diversitat, per tant, hem de fer un canvi de mirada. El docent, més que mai, també pren un paper importantíssim, aquest també ha de fer un canvi de visió. Ara, el nou rol de l'educador és el de dissenyar. 

No podem adaptar aquest nou sistema a la majoria (mitjana) dels alumnes, ja que no hi ha cap alumne que tingui les característiques de l'alumne ideal. Aquesta mitjana no és real, no existeix. 

Em va fascinar com aquesta última sentència els mestres de la conferència ho van relacionar. Aquests, van fer el paral·lelisme amb el seient d'un pilot d'avió. És impossible trobar un seient adequat i a la mida de tots els pilots, ja que cadascun d'ells és diferent. Aquest símil ens fa veure que amb el sistema educatiu o currículum passa exactament el mateix. 

Abans de dissenyar el nou currículum, hem de conèixer les necessitats i característiques de cada alumne. En un entorn ric i flexible. Hem de dissenyar pensant en TOTS, amb els recursos i estratègies adients. 

Cal dir, que per aquest nou sistema, el bon ús de la tecnologia pot ser de gran ajuda, això sí, tenint clar que aquesta no és la solució, sinó una millora. 

L'eina no fa la funció, la funció la definim nosaltres, els educadors, donant-li un sentit pedagògic. Hem de tenir present que abans de portar una eina tecnològica a classe, hem de saber a on volem arribar. 

Per tal, d'aconseguir la inclusió digital, hem de comptar al 100% amb les famílies

"Sense implicació no hi ha emoció". 

Com ja vaig comentar, penso que aquesta xerrada ha estat profitosa, més que res, perquè ens han portat exemples i recursos de millora per començar a dur a terme aquesta inclusió. 

A vegades, estic o estem farts d'escoltar sempre a on volem arribar i tot allò que hem d'aconseguir, i sense saber mai què hem de fer per arribar-hi.

Per tant, tot i que potser ha estat un pèl fluixa o criticada, se'ls ha d'agrair que ens hagin ensenyat diferents propostes. 

LA BELLESA DE LA VELLESA DIGITAL

Per què no fem entre tots un canvi de mentalitat i apostem pel col·lectiu de la tercera edat?

"La vellesa no és un inconvenient per aprendre"

El meu dilema de l'aplicació de les tecnologies a l'educació encara no està resolt ni solucionat, però el que realment tinc clar és que aquests recursos tecnològics poden afavorir molt a la gent gran.

Penso que no els hem de privar d'aquesta gran oportunitat. Hem de ser conscients que les TIC'S poden solucionar, o si més no, disminuir i afavorir en el millorament de diversos problemes, com per exemple exercitant la memòria i recerca d'informació.

No obstant això, encara hem de ser més conscients que aquests recursos tecnològics no substituiran ni solucionaran per res del món la falta d'efectivitat o la solitud.

Personalment, apostaria per un intercanvi intergeneracional, és a dir, connectar la gent gran amb els més joves. Potenciar aquesta relació en àmbits informals pot ser molt beneficiós tant pels més joves com pels grans. Per l’aprenentatge de la gent gran és molt important l’ajuda per part dels més joves.

La gent gran aprèn de manera diferent, segons les seves necessitats i motivació, per aquest motiu, s’han de considerar un grup à heterogeni
Si s’ensenya a la gent gran la utilitat i l’existència de les TIC, augmentaran la seva independència i autonomia.
És important el treball en grup, no han d’aprendre aquests coneixements sols a casa, hem d'intentar d’augmentar el nombre de punts de trobada i els centres d’aprenentatge amb TIC, crear més connexions socials.

MÉS JOCS EDUCATIUS O MÉS JUGAR AMB EDUCACIÓ A L'AULA?

Cada cop més, estem veient que la idea dels videojocs com a mètode educatiu dins l'aula avança a passos de gegant.
Es diu que gràcies a aquests mètodes, els infants adquireixen competències digitals. Trobem avantatges que ens animen a implantar-lo a l'aula, però també en trobem de negatius que cal tenir molt en compte.

He trobat molt interessant poder experimentar amb un videojoc educatiu com el "Darfur is dying", aquests tipus de videojocs són força adequats pels infants, ja que d'aquesta manera comencen a veure i a experimentar en el context social que viuen.
L'activitat de poder experimentar amb aquest joc, m'ha sorprès molt gratament, ja que sempre he tingut la idea que els jocs educatius no servien de massa, i, tot i no ser, un joc massa realista, jo que tinc 18 anys m'ha impactat força, per tant, penso que en els més petits encara els pot impactar més.

Com totes les coses, si es porten a un extrem, són dolentes. Per tant, el docent ha de tenir molt clar que per introduir-los a l'educació s'ha de tenir en compte la finalitat, els continguts i la intenció.

Vivim en un món on tenim diferents mètodes per comunicar-nos i per aprendre. Els videojocs és un recurs molt comú entre la nostra societat.
Ara més que mai ho podem veure amb el joc del Pokemon,  joc transgeneracional, és a dir, un joc que és tant per adults com per joves. Hem de ser conscients de les diferents finalitats. Saber quines habilitats desenvolupem i quines no.

Seguint en la mateixa línia dels videojocs, he pogut aprendre que un videojoc suposa un conjunt d’experiències en les quals el jugador participa des d’una perspectiva concreta. La principal diferencia entre un joc educatiu i un videojoc és que en el primer, prima el contingut sobre l’experiència. En canvi, la característica principal del videojoc és l’aprenentatge immers.

Importància del concepte soft-skills, concepte que desconeixia i defineix a la perfecció aquelles capacitats i habilitats que s'adquireixen gràcies a aquests nous mètodes digitals. Habilitats i competències com la resolució de problemes, la comunicació, presa de decisions i reflexió, d'entre d'altres. És important que els infants s'adonin que a banda de jugar també estan aprenent.

Penso que si avui en dia, encara no se sap com aplicar aquests mètodes a l'aula és perquè la majoria dels docents actuals no han estat ensenyats amb ells. Per aquest motiu, es creu que en un futur es podran utilitzar més aquestes tecnologies a l’aula, ja que la generació actual sabrà com fer-ho.

IMPULSANT EL CANVI

Sí, per fi una conferència interessant i profitosa per mi. No sé per què però ha superat les meves expectatives. Dic per fi, perquè tenia ganes de disfrutar i sobretot d'aprendre d'una conferència. Una conferència on hi hagués coherència entre l'explicació, la metodologia de l'explicació i l'aplicació a la pràctica.

 ✔  "El bon professor és el que ens fa plantejar-nos reptes" - trobo molt adient i acertat començar per    aquesta afirmació, penso que és essencial i concloent.

Lligat amb l'assignatura, sobre el debat de la tecnologia i l'educació, em sorgeixen moltes preguntes i dubtes sobre aquest tema i, a mesura que més en sé, més preguntes em sorgeixen. 

és inevitable relacionar tecnologia amb educació? Quin paper tindran els educadors en un món desbordat d'informació? Per què es diu que la tecnologia és la solució? Quin rol ha de prendre la tecnologia? Les universitats tenen futur?

I... sobretot... com podem estar preparats per ensenyar coneixements que encara no existeixen?

M'ha agradat molt la posició del Neill, al dirigir-se dient que hem de saber dir NO a la tecnologia quan no sigui necessària, afirmant que la inclusió digital és impossible implementar-la a l'escola. 

Penso que cal remarcar algunes afirmacions que són representatives de la conferència i m'han marcat bastant;

✔ "No té sentit dir que les tecnologies solucionaran els grans problemes de l'educació". És a dir, si    tinc milers d'euros, seria lògic i coherent gastar-los amb més professors i no amb més ordinadors.             

  ✔"Hem de canviar les coses per tots, no només per aquells que ja en tenen". Amb aquesta darrere afirmació, es torna a reafirmar la desigualtat social i el temor a la bretxa digital. 

M'agrada molt la seva posició i els arguments utilitzats, ja que es desmarca dels famosos tòpics que diuen que la tecnologia és la millor solució. En canvi ell, no nega la tecnologia simplement ens anima a saber-la utilitzar correctament. 

      ✔"La tecnologia per si sola no millora, només pot ajudar i canviar els problemes però no solucionar-los. 

També, estic totalment a favor quan Cristòbal diu que el professor ha de ser molt més que un facilitador o guia, s’ha de convertir en un dissenyador. Tant el professor com els alumnes han d’aprendre en el procés d’ensenyament- aprenentatge a l’aula. Importància de la figura del professor com a estimulador d’aprenentatge.

Em va cridar l’atenció que durant el debat es parlés sobre el sentit comú, afirmant que la tecnologia ens el feia perdre.

✔“El currículum ha de ser com un pont i no com un mur”

MULTIALFABETITZACIÓ

Seguint amb la mateixa línea que la publicació anterior, veiem que l'alfabetisme pot tenir més connotacions, és a dir, en trobem d'altres tipus.
Perquè poguéssim entendre l'alfabetització visual, hem realitzat una dinàmica sobre la papiroflèxia, primerament ens han llegit oralment les instruccions i els passos per  elaborar una granota, com que era molt complicat, ens han passat unes instruccions escrites força feixugues, i finalment ens han deixat buscar recursos visuals per tal que la poguéssim realitzar millor.
L'objectiu de l'activitat era fer-nos veure que en moltes ocasions, la millor manera d'entendre un missatge és utilitzant recursos visuals, ja que l'exemple hi és present.

Per una banda l'alfabetització digital és la capacitat d'adaptar-se a les noves tecnologies. Tot i així, no es basa en apendre únicament un programa en concret, sinó tot en general, ja que la tecnologia avança en passos de gegant i constantment s'està progressant. Per l'altra banda, l'alfabetització informacional, es caracteritza per la capacitat d'adaptar les tecnologies a les necessitats personals. Ser capaç de seleccionar la informació i extreure'n judicis de valor. Per entendre millor aquest derrere concepte hem indagat entre diverses universitats a distància, haviem d'escollir-ne una i explicar el per què de l'elecció.  



Quan parlem de multialfabetització, ens referim a totes les maneres que tenim per comunicar-nos. Per aquest motiu, hem realitzat la dnàmica del "teléfono roto", havíem d'intentar transmetre un missatge sense repatir cap mètode de comunicació.
Ha estat molt interessant aquesta dinàmica, ja que vist amb perspectiva t'adones que la gran majoria de mètodes comunicatius que hem utilitzat per la dinàmica, han estat mètodes tecnològics. Inevitablement, els hem utilitzat.

ANALFABETITZACIÓ

Generalment, sempre s'ha conegut el concepte analfabetització com la capacitat de comprensió, tant d'escriptura com de lectura. Per tant, una persona analfabeta és considerada poc culta.
Tot i així aquesta definició al llarg del temps ha anat evolucionant, ja que avui en dia coneixem altres tipus d'analfabetització més enllà de l'escriptura i la lectura.

Aquest punt, és potser, un dels més interessants i punts claus de les presentacions i lectures. Personalment, em sorprèn veure que l'analfabetització s'ha extès en àmbits que no m'imaginava. I és que una cosa és ben certa, si les societats evolucionen, els conceptes, també.

Per tant, al llarg de les sessions, m'adono que analfabetisme funcional i analfabetisme tecnològic també hi són molt presents a la societat d'avui en dia. El primer, es caracteritza per la falta de contextualització, com per exeple, d'un text llegit. Si m'hi paro a pensar, veig que aquest analfabetisme porta moltes dificultats, ja que avui en dia és essencial compendre i saber contextualitzar qualsevol cosa.
El segon analfabetisme es basa en la incapacitat d'entendre un missatge a partir de noves tecnologies, com per exemple els "emoticonos", música, mímica.
L'analfabetisme hi és tant present en el segle XXI, fins al punt d'afirmar que una de cada cinc persones del món és analfabeta.

Perquè.. quan parlem d'una persona analfabeta, tenim en compte les característiques individuals? És a dir, una paraula té el mateix significat segons qui la llegeix i segons el context?

Com hem dit abans, de la mateixa manera que les societats i els conceptes avancen, les paraules també. Ho podem veure, per exemple, amb la paraula "subnormal", la qual ha anat derivant fins a tenir el terme de diversitat. O amb moltes d'altres com  imigrant, les races o violència de gènere.

Sincerament, ha estat molt interessant poder experimentar mitjançant activitats i dinàmiques els diferents conceptes d'analfabetització, ja que d'aquesta manera s'entén molt millor l'objectiu i significat de l'explicació.

ORDINADORS, SÍ O NO?

Després de creure i pensar que aplicar la tecnologia a classe i utilitzar recursos digitals era una molt bona opció per millorar l'aprenentatge i l'educació en general, ens trobem en un punt d'inflecció. Realment és beneficiós pels nostres alumnes? Per què els professionals que es dediquen al món de les noves tecnologies porten els seus fills a escoles sense wifis ni ordinadors? Per què la pedagogia alternativa fuig de les noves tecnologies?  
Aquestes són una de les qüestions que a mesura que llegeixo els articles em van sorgint i, evidentment, m'agradaria arribar a trobar una resposta. 
Després de fer-nos creure que obtindríem molts bons resultats, ens adonem que són millors països quan a l'educació tots aquells que utilitzen menys recursos econòmics. Sincerament, una de les conclusions que n'extrec d'aquest debat és que les noves tecnologies són una gran oportunitat que no hem de refusar a l'hora d'aplicar-la a l'escolarització, ja que és un bon recurs per manejar tot tipus d'informació, però la intel·ligència humana no es pot limitar en això. L'infant ha de saber expandir les seves capacitats i habilitats; com la de prendre decisions, creativitat i concentració. A més a més, també defenso que per millorar els resultats acadèmics és necessari l'ús apropiat dels ordinadors i de les tecnologies, ja que aquestes faciliten l'aprenentatge però tot i així, no el garanteixen.

I si en comptes de tanta tecnologia la millor solució fos tornar al famós "trivium i quadrivium"...?

On per una banda, el trivium comprenia la gramàtica, dialèctica i retòrica i per l'altra banda, el quadrivium abarcava l'aritmètica, geometria, astronomia i la música.

MÒBILS

Jo no em considero pas una experta en noves tecnologies, ni de bon tros. És més, podria dir que em falta molt per aprendre i que sóc bastant "negada" en aquests temes, mai m'ha apassionat el món de la tecnologia, ni m'apassiona actualment i no m'apassionaran mai, crec. 

Tot i així, penso que no podem posar al mateix nivell els professors i alumnes alhora de la capacitat de saber utilitzar les noves tecnologies, ja que malauradament molts d'ells no han nascut a l'era digital i per tant, no han estat ensenyats amb els recursos tecnològics i la major part del seu recorregut professional ha estat sense la tecnologia. 

Si els professors no en saben el necessari, per molta informatització que hi hagi al centre i per molts recursos que hi disposi, els alumnes no apendran o no en trauran prou profit. 

I és que personalment, jo penso que no és tan important "com s'ha d'utilitzar la tecnologia per ensenyar", sinó "com treure-li profit per millorar l'educació". És per aquest motiu que necessitem professionals de la tecnologia. 

REALITAT VIRTUAL O VIDA PARAL·LELA?

Segons Marc Prensky,- consultor i autor estadounidense, i un líder en el pensament, conferenciant, disenyador internacional de jocs en les àrees crítiques de l'educació i l'aprenentatge i expert digital- els nens d'avui dia no són com els d'abans i per tant, és evident que el sistema educatiu també s'ha de transformar. 

L'autor, afirma que l'aplicació i l'ús dels videojocs té diversos avantatges, com ho són el desenvolupament de la motivació, del joc interactiu, el respecte cap a unes normes, el treball en equip i la creativitat, entre d'altres. 

Sincerament, comparteixo amb total certesa l'afirmació que Prensky fa respecte als professors "el professor s'ha de convertir en un entrenador, un guia i un company". Penso que aquesta idea és clau en el món de la pedagogia i que aquesta sentència la podem extrapolar fora del món tecnològic. Aquesta frase és essencial per a la nova pedagogia i ens permetrà trencar amb tot allò que no ens interessa de l'antiga.

Si tan dolents són els videojocs pel nostre aprenentatge, per què algunes de les millors Universitats utilitzen aquest recurs? ESADE els utilitza per desenvolupar unes capacitats i competències específiques, amb un objectiu que no és exclusivament lúdic. Aquests tipus de videojocs són els anomenats jocs seriosos.

Tot i així i tornant-nos a centrar en el món tecnològic, trobo interessant i important  remarcar, que conseqüent a la nova era que ens trobem (era tecnològica) és essencial educar als nostres fills per tal que estiguin preparats per poder viure en un present i un futur que ja no serà escrit (a mà). 

El concepte de realitat virtual, al llarg de l'assignatura ha agafat molt protagonisme, aquesta realitat es basa a fer visible tot allò que en realitat és invisible. Aquesta tècnica cada vegada s'utilitza  i s'implanta més a les aules escolars. És un recurs molt assequible, ja que gairebé totes les escoles en podran tenir.

Però tot i així... com s'utilitza aquesta realitat virtual? Quina finalitat té? Tots els professors estan preparats per poder-la utilitzar? I si un nen no té suficients recursos? 

Aquestes són només un petit recull de qüestions que al llarg de l'assignatura m'he anat plantejant i m'agradaria en un futur poder trobar la resposta. 

Importància del concepte bretxa digital, caracteritzada per una gran separació entre tots aquells que poden permetre's la tecnologia i tots aquells que no. Trobem una gran diferència entre els nens que han tingut l'oportunitat d'anar a una escola amb recursos tecnològics i els que no.

Pd: Després d'uns quants dies d'haver publicat aquesta entrada, em sembla molt interessant reafirmar que, cada vegada més, la realitat virtual s'està implantant amb molta força. De fet (i per això estic afegint aquestes frases) he llegit una notícia força interessant, on s'hi explica que l'Hospital Vall d'Hebron ha posat en marxa una prova pilot per analitzar la realitat virtual en el tractament del Trastorn d'Atenció amb Hiperactivitat.

Per més informació sobre la prova pilot: http://www.naciodigital.cat/noticia/117717/hospital/vall/hebron/posa/marxa/tractament/pioner/tdah/amb/realitat/virtual

NATIVOS DIGITALES vs IMIGRANTES DIGITALES

L'autor del text, divideix la població o el món sencer en nadius digitals (tots aquells que han nascut  a l'era tecnològica) i els immigrants digitals, aquells que són anteriors a aquest era. 

En el text s'hi reflecteixen moltes avantatges que comporta se un natiu digital. Però tot i així, s'hi destaca que la "multitarea" dels natius digitals és dolenta, ja que mai se centra l'atenció en una tasca al 100%. Tanmateix, i després d'estona rumiant sobre aquesta afirmació, m'adono que jo no comparteixo del tot aquesta idea. Ja que si partim del fet que els natius digitals mai hem hagut de centrar-nos en una sola cosa, perquè només fem que rebre i atendre a molts estímuls en el mateix instant, i per tant, ens hem acostumat a fer-ho d'aquesta manera des de sempre, pels natius digitals no és perdre l'atenció. Mai han experimentat l'altre vessant d'entendre i atendre les coses pròpies dels immigrants digitals. 

Per tant, podem dir que els natius digitals estan desenvolupant unes noves característiques i habilitats, les quals els immigrants digitals no estan acostumats. No obstant això, és una nova realitat social a la qual ens hem d'acostumar i agafar-nos-ho com una nova forma d'aprenentatge, de manera positiva.

Per la generació en la que he nascut, ( 1997), formo part del grup dels nadius digitals. Tot i així, per mi és una afirmació amb gran controvèrsia, ja que jo no m'hi sento del tot adaptada ni integrada. Penso que em trobo en un mig entre els nadius i immigrants digitals.

EDUCACIÓ 2.0

Mentre pensava en quin grup em sentia més còmode, si en nadius digitals o immigrants digitals, m'he adonat que amb un simple acte involuntària m'he mig definit.

Abans d' acabar la classe d'ensenyament i aprenentatge en les societats digitals, se'ns ha demanat que busquéssim una notícia periodística relacionada amb l'educació i la tecnologia. Jo, ràpidament en arribar a casa, he anat a remenar i fullejar tots els diaris que tenia guardats per casa.

Més tard, m'he adonat que hauria estat més fàcil cercar en el "Google" " notícia periodística sobre l'educació i la tecnologia", tot i així, no ho he fet, ja que sóc més partidària d'experimentar amb el paper que no pas a través d'una pantalla.

Un cop he trobat la notícia que m'interessava més, l'he llegit i subratllat i me l'he posat directe a la motxilla per portar-la  a classe.

Dolors Reig “Cal educació 2.0 per guanyar participació i motivació dels alumnes


La notícia que més m'ha cridat l'atenció ha estat "Cal educació 2.0 per guanyar participació i motivació dels alumnes".

L'educació 2.0 afirma que excloure l'educació digital de l'escola és perdre una gran oportunitat. El 2.0 és un canvi de paradigma que fa que totes les coses siguin més socials i horitzontals i que el ciutadà pugui configurar la societat que vol tenir.

Tanmateix, la notícia remarca que l'educació 2.0 amb valors és fonamentals, ja que ens "permetrà imprimir amb una impressora 3D ronyons per a salvar vides, però també pistoles".

És per aquest fet que si prèviament no s'ha adquirit una base ferma de valors, no servirà de res aquest gran progrés.

L'educació 2.0 és una educació més activa, on tracta que les tecnologies facin de l'alumne el protagonista de l'educació, ja que quan més s'aprèn és quan les coses les fas tu mateix.

L'autora afirma que com més tecnologies al més aviat possible millor. Es recomana que a partir dels 6 anys ja poden començar a entrar en contacte amb les TIC, sempre i quan estiguin acompanyats per adults.

Fent relació amb el vídeo de Marc Prensky, els jocs i els videojocs, l'article defensa que si en els alumnes els enganxa un videojoc, joc, o web sèrie, aquests recursos els hem de saber aplicar als processos educatius.

"Educar a través d'històries visuals".

EDUCAR EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

A l'article, l'atura parla de l'Edat Moderna com una etapa essencial en el progrés de la informació i de la tecnologia. Aquest progés ha afavorit i influenciat en el nostre dia a dia.

De tots els avenços, el més important que es recalca a l'article és la impremta, definida com una estratègia tècnica aplicada a l'escola moderna, i que s'ha convertit en indispensable per realitzar qualsevol activitat d'ensenyament i aprenentatge.

L'autora afirma que el problema actual de l'educació és l'obligatorietat que tenen els nens i adolescents d'atendre a un mínim d'hores diàries a un centre escolar.

Actualment, ens estem trobant amb un altre problema; les persones que fins ahir eren considerades professionals i culturalment preparades, comencen a sentir-se desplaçades i envoltades per un món que no coneixen ni entenen. Aquest món és el de la societat de la informació. I és aquesta mateixa societat la que ens porta a un altre problema; el de l'excés d'informació. Està demostrat que en un sol dia es produeix i elabora un volum de dades més gran del que una persona pot assolir o donar sentit en tota la seva vida. 

Com a conseqüència, l'escola actual té un gran repte, ja que aquesta es basa pràcticament en la transmissió de la informació. Postman, es pregunta què pot fer l'escola perquè davant de tanta informació, els nens no se sentin tant col·lapssats.

A més a més, és molt important que l'escola creï un bon impacte en els alumnes, ja que aquests hi inverteixen molts anys de la seva vida en ella.
Els canvis més importants per a un ambient formatiu són d'orde social i pedagògic. En aquest procés el professorat té un paper molt important però també s'ha de tenir en compte qui forma als formadors, de la mateixa manera que qui forma a funcionaris i polítics.
I, la qüestió més important, qui pot començar l'educació del demà?

HOY YA ES MAÑANA

L'article comença amb el qüestionament de l'imperatiu categòric, és a dir, el desenvolupament tecnològic com a font del progrés i via per superar la desigualtat. 

La ciència és el coneixement objectiu, neutral i racional buscat per satisfer la curiositat i les ganes de saber de l’home. La tecnologia utilitza el coneixement per alliberar-nos i enriquir-nos del passat. 

Relació ciència, tecnologia i societat; Primerament, hi ha l'adquisició del coneixement, que és la ciència, aquest coneixement s'aplica en la construcció de tecnologies i aquestes, són utilitzades per la societat.

Seguint la mateixa línia, la tecnologia és la font de progrés i la font per a superar totes les dificultats. La tecnologia significa el progrés pels països menys desenvolupats. I lluita contra la desigualtat econòmica i educativa.

No podem posar a diferent nivell la ciència i la tecnologia, ja que ambdues van molt lligades i depenen una de l’altra.

El model ciència i tecnologia no és lineal, ja que hi ha una relació. 

El text segueix amb la mateixa idea que hem comentat al llarg de l'assignatura; per molta tecnologia que tinguis, si no les saps utilitzar, no serveix de res, a més a més, tenint sempre clar que no totes les tecnologies són aplicables al mateix context.

L'article parla sobre el mite de la màquina, on s'identifica la tecnologia com un artefacte i aquesta serveix per fer les coses més ràpides i alliberar-nos del treball.

Comparteixo l'afirmació que primerament pensem i després busquem la tecnologia per aplicar. Un cop tenim aquests artefactes, podem progressar. Però tot i així, tenim el malentès d’entendre la tecnologia només com a artefactes, ja que hem d’entendre que aquesta també ens serveix en l'àmbit organitzatiu simbòlic.

Segons els autors, hem de tenir confiança cega per a la tecnologia, però realment... la tecnologia dóna igualtat o desigualtat? personalment penso (i després d'haver-ho comentat a classe) que les tecnologies homogeneïtzen la societat i la forma de pensar. 

MAPA CONCEPTUAL

Seguidament, trobareu el mapa conceptual de l'assignatura que resumeix les idees principals que hem treballat en aquest primer bloc sobre la tecnologia i tot allò que comporta dins l'educació.

CONFERÈNCIA - EMPENYENT INSTITUCIONS A LA DIGITALITZACIÓ DE L'APRENENTATGE

Realment el dia no acompanyava gens; plujós, emboirat i gris.

La conferència ha començat força tard i amb la meitat de la sala buida a causa del trànsit, accidents i pluja. 

A més a més, si li afegim que hi havia un soroll constant causat per el moviment de les cadires, encara és més feixuc dur a terme una bona conferència. 

Tot i així, i encara que no ha estat del meu gran interès, la conferenciant ( Ana Rubio) ens ha parlat sobre la tecnologia educativa, basada en la investigació, guionització de materials online, editorials, disseny i producció, innovació i consultoria. 

La conferenciant ha recalcat l'organització de l'empresa, fent una subdivisió entre les empreses grans i les més petites. Afirma que les empreses exigeixen resultats als seus treballadors i,  per tant, només valen aquells objectius que impacten en el negoci. 

També ha parlat sobre les claus de l'èxit, característiques que comparteixo totalment; la necessitat als projectes, saber vendre la idea, conèixer totes les tendències i parlar als interlocutors amb temes de la seva feina, és a dir, utilitzant un lèxic apropiat segons el tema i l'àmbit que s'està treballant. 

Un punt anecdòtic de la conferència ha estat quan l'Ana Rubio ens ha explicat que actualment i després d'una llarga formació, estava treballant en un àmbit jurídic del govern. M'ha cridat molt l'atenció, ja que no m'esperava gens que tenint una formació inical de pedagoga acabi en aquesta branca de treball.